Quin significat va tenir el Compromísde Casp?
Va significar que en morir el rei Martí sense haver nomenat successor
duc de Calàbria. Els aragonesos van proposar el trastàmara Ferran
d'Antequera.

Aleshores va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou
compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó
(Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els
drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobirà.

En el moment de la votació, els representants dels catalans es van
mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, més vinculats
al comerç de la llana i a altres interessos econòmics castellans, van
optar per Ferran. Així doncs, el Compromís de Casp va portar a
l'elecció d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el
qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la
corona catalanoaragonesa.

El caràcter de monarquia pactada de la corona catalanoaragonesa va
obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la
Cort de Barcelona: la redacció en català dels Usatges, Constitucions i
Capítols de Cort de Catalunya o la conversió de la Diputació del
General en institució política.

El fill de Ferran, Alfons IV el Magnànim, va mantenir discrepàncies
amb les corts de Catalunya i va residir una gran part del seu regnat
al regne de Nàpols, que havia conquerit.

Per què València adquirí l'hegemonia econòmica i cultural del la Corona d'Aragó?

El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia
Trastàmara en la Corona Catalanoaragonesa l’assoliment del període més
brillants de les lletres catalanes.

Quins territoris pertanyien a la Corona d'Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim?
El regne de el regne de napols y milá.
El segle XV es considera el Segle D’Or de la literatura catalana, per què?
La problemàtica que es consumà arran de la defunció del rei Martí I el 1410 (procés que es culminà el 1412 amb el polèmic Compromís de Casp), juntament amb la Guerra Civil que assolà dissortadament el Principar a mitjan del segle XV, propiciaren el trasllat del nucli intel•lectual de Catalunya a Valencia.
Figures del nivell de Jordi de Sant Jordi, Gilabert de Próixita, Jaume Roig o Joan Roís de Corella acrediten indubtablement la qualitat excepcional que la literatura elaborada a València durant el segle XV posseïa. L'apogeu de tal període s'assolí mercès l'obra lírica d'un dels poetes més magnificents de la literatura catalana: Ausiàs March; conjuntament amb la tasca (en àmbits narratius) de Joanot Martorell i la seva obra cabdal Tirant lo Blanch, considerada en gran mesura un preàmbul importantíssim de la novel•la europea moderna. Nogensmenys, cal al•legar a la qualitat de l'obra elaborada per autors anteriorment al•ludits; Joan Roís de Corella, per exemple, fou un humanista notable que confegí obres de caràcter religiós, profà i filosòfic, entre les quals hom anhelaria d'exalçar la rellevància de sa Tragèdia de Caldesa, breu descripció en prosa referent a un desengany amorós.