Hopper

Estic mirant, i veig sols un cambrer servint-me copes de vi i una parella d’enamorats.

Que pobre y desgraciada ha sigut la meua vida! sols bec i estic tombat en els carrers i demanant diners. No vull tindre  aquesta vida;  vull començar de zero altra vegada;  sols vull un poquet més de temps per poder organitzar-me.

A la meua vida, en un futur, tindre fills, tindre una família,  però no se sap què passarà.  Jo vull ser com aquella parella  d'enamorats, però jo sóc aquell home que desgraciadament va vestit de negre.  Crec que vaig per la quarta ocinquena copa,  sols em queden 20€ en la cartera, he de  demanar el compte. Però,  havia quedat ací amb un home per si em podria contractar per a treballar com a cuiner, en el restaurant "la tòfona daurada". Un restaurant  molt popular que quasi sempre està ple.  Sembla que no passarà per açi.  Altra vegada m’he quedat sense treball.  El cambrer m’acaba de dir que tinc una telefonada. És ell.  Em diu que no pot vindre,  que té una reunió i que no termina fins el dimarts; que aleshores li ve bé quedar-hi.  És una bona notícia, crec. Espere que em seleccionen.  Hui pràcticament estic feliç.