dijous, 2 de desembre del 2010

La travessia

Estic viatjant per la mar i encara que no ho tinc molt clar,  tinc pensat donar una volta al món durant un mes.  En primer lloc, em dirigiré cap a Africà, desprès ja vorem on aniré.  Vaig amb els meus oncles i els meus cosins, ells m’ajudaran moltíssim perquè són molt simpàtics  i treballadors.
Al segon dia, a les 8:00 del mati la resplendor de l’ aigua es veu fantàsticament. A la llunyania hi ha una illa, vam parar i buscar menjar per a nosaltres.  A l’illa hi ha uns quants  restaurants per  menjar,  vam entrar en: jupiters.    No parlaven la nostra llengua, però alguns ens enteníem,  vam comprar unes quantes coses més i ens vam anar cap a Madagascar.
El sisè dia va fer molt de vent, no podíem controlar molt el vaixell  però ja estàvem prop de Madagascar .  Al següent dia estàvem en un lloc meravellós on hi havia un munto de lèmurs, era el lloc més bonic,  apart d’Alacant, que havia vist mai, era molt verdós ens vam quedar en un hostal un dia.
Al 8é dia vam eixir a les 7:30 del matí,  vam agafar el vaixell i ens vam dirigir cap a la Illa de Hawaii.  Per la tarda uns vaixells ens seguien, eren pirates i portaven espasses, nosaltres intentàvem fugir, no el vam aconseguir i  ens van agafar, no sabíem que fer,  per sort tenia un ganivet amagat,  vaig tallar  la corda, vam agafar les espasses i els vam tirar a l’aigua, desprès  vam agafar-li totes les provisions.”
Al 20é dia vam arribar a Hawaii. Al mar hi havien moltes meduses. Al meu oncle li va picar una i el vam portar al hospital. Als pocs dies va eixir-ne i desprès d’ aprovisionar el vaixell vam partir cap a les illes Georgas del Sud.
Als 30 dies, els dies es feien curts , tenia ganes de tornar a casa perquè estava molt cansada,  quan  ens dirigim cap a casa feia un poquet de fred  i els provisions se’ns havien acabat.  Els meus cosins, que mengen molt,  estaven tot el dia enfadats i no més volien arribar a qualsevol lloc.
Al dia següent em vaig veure en la ficada en la cama,  estava somniant,  no m’havia donat compte però va ser el somni més bonic de tot el món.
fi

dimecres, 6 d’octubre del 2010

He jugat amb els llops

Marc va néixer el 1945. Va ser venut pel seu pare als 6 anys "com es ven a una cabra" i va aprendre l'ofici de pastor a Sierra Morena, però ràpidament es va quedar sol i va haver de espavilar. Tretze anys després, una parella de la guàrdia civil va trobar a un ésser de llargs cabells i ungles quilomètriques que amb prou feines podia expressar amb paraules.

La pluja als llavis

«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Després, el va veure. Era un noi envoltat d’una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la mà. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, però no podia moure’s. Sentia una atracció estranya en els ulls d’aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava ànima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabiosament.»

Ales negres

Ahriel ha recobrat la seva llibertat després del succeït en el llibre anterior i obtingut la seva venjança, però encara hi ha alguna cosa que ha de fer. Després d'acudir a rendir comptes als seus semblants a la Ciutat dels Núvols, es disposa a reprendre la recerca de la màgica presó de Gorlian per recuperar allò que va deixar enrere en escapar, estant decidida a fer qualsevol cosa per aconseguir-ho.

El jove Sherlock Holmes. L'ull del corb

Som a la primavera del 1867, i una boira groga s?estén sobre la ciutat de Londres. Al cor de la nit, una dona és brutalment apunyalada i abandonada enmig d?un bassal de sang. Ningú no veu el terrible assassinat? o això és el que sembla.

No gaire lluny d?allí, un noi brillant i insatisfet somia una vida millor. És fill d?un intel·lectual jueu i d?una dona de classe alta, que han caigut en la misèria. Es diu Sherlock Holmes.

La mecánica del corazón

16 de abril de 1874. Nieva en Edimburgo. Es el día más frío de la historia. Una jovencita está dando a luz en casa de la doctora Madeleine, una doctora atípica, medio bruja, que ayuda a los desamparados, a las prostitutas, a quienes no tienen acceso a los circuitos normales de cuidado de la salud.Tras grandes esfuerzos nace el bebé pero enseguida se ve que tiene un problema: su corazón es demasiado débil y no se sabe si podrá sobrevivir. La doctora le injerta un reloj, para que mueva al corazón, provocando sus latidos.
La madre abandona al bebé y Madeleine, tras intentar infructuosamente que alguien lo adopte, totalmente encariñada con él, se lo queda.

El corazón del niño, Jack, es frágil y Madeleine le da tres consejos:

1º.- No toques las agujas de tu corazón.

2º.- Domina tu cólera

3º.. y más importantes, no te enamores jamás de los jamases.Si no cumples estas normas, la gran aguja del reloj de tu corazón traspasará tu piel, tus huesos se fracturarán y la mecánica del corazón se estropeará de nuevo.

Cuando Jack tiene diez años baja por primera vez a la ciudad. Allí ve a una pequeña niña, cantante, miope y se enamora perdidamente. Tanto que años después huye de casa para encontrarla...

El noi del pijama de ratlles

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Shmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anirà descobrint tot el que passa, tot el que és aquell muntatge i qui ho dirigeix.
En el transcurs de la novel·la van apareixent flash-back amb esdeveniments que passaven a Berlín però que tindran gran importància en el desenvolupament de la novel·la, un efecte que és narrativament molt interessant, com una àvia que té una gran abominació pel nazisme o un sopar amb el mateix Hitler, a qui Bruno anomena el Fúria perquè no sap pronunciar la paraula Führer.