Historia:
El Parc Natural El Fondo, els cultius agrícoles que el circulen i les s'assenten sobre uns terrenys que formaven part de l'extensa albufera d'Elx que va existir fins al segle XVIII. Entre ells destaquen les anomenades bonificacions realitzades pel Cardenal Belluga al segle XVIII. Els propietaris d'alguns terrenys situats al voltant dels embassaments els han utilitzat amb fins cinegètics i piscícoles, com a conseqüència de l'escassa rendibilitat agrícola del sòl. D'aquesta manera, s'han constituït una sèrie d'interessants enclavaments humits associats als embassaments.
Flora:
Els terrenys que constitueixen el Fondo són bastant homogenis. Al Parc hi ha diferents ambients en funció del grau d'entollament de les diverses zones i de la qualitat de les aigües de les mateixes. Aquestes característiques motiven que la vegetació submergida sigui escassa. La formació que envolta i colonitza les aigües poc profundes alternant en algunes zones amb formacions de joncs.
Constituïxen una vegetació típica en la zona de gran interès pel seu caràcter endèmic del sud-est peninsular. En alguns dels terrenys drenats de la perifèria, encara és possible observar diferents cultius. Les palmeres i la filera d'eucaliptus que voreja el canal principal i travessen el Parc constituïxen una imatge característica de la zona.
Fauna:
Hi ha espècies de fauna íctica molt interessants, com l'anguila, el mújol i el fartet del mediterrani espanyol. La sargantana cua-roja és l'espècie més abundant entre els rèptils.
Entre les moltes espècies presents al parc la rosseta i l'ànec capblanc. Altres aus que destaquen són les colònies d'agrons. Entre les anàtides nidificants ressaltar per la seva abundància el sivert i el boix. També fa niu l'ànec blanc es difícil de trobar.
En aigües poc profundes és possible veure colònies d'aus limícoles, com l'alena, la camallonga i la carregada al costat del Prat de Cabanes els dos únics punts de cria a la Comunitat Valenciana.
En la temporada hivernal s'arriben a les majors concentracions d'aus, destacant algunes espècies com el cullerot, el boix o la fotja.
Que es?
El Fondo és un parc natural del País Valencià que es localitza entre les localitats de Crevillent i Elx, en la comarca del Baix Vinalopó. Este parc abasta una sèrie de zones humides associades als embassaments, la més gran de les quals s'anomena el Fondo.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Fondo
http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=70616&idioma=C
dimarts, 20 de desembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
Quin significat va tenir el Compromísde Casp?
Va significar que en morir el rei Martí sense haver nomenat successor
duc de Calàbria. Els aragonesos van proposar el trastàmara Ferran
d'Antequera.
Aleshores va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou
compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó
(Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els
drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobirà.
En el moment de la votació, els representants dels catalans es van
mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, més vinculats
al comerç de la llana i a altres interessos econòmics castellans, van
optar per Ferran. Així doncs, el Compromís de Casp va portar a
l'elecció d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el
qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la
corona catalanoaragonesa.
El caràcter de monarquia pactada de la corona catalanoaragonesa va
obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la
Cort de Barcelona: la redacció en català dels Usatges, Constitucions i
Capítols de Cort de Catalunya o la conversió de la Diputació del
General en institució política.
El fill de Ferran, Alfons IV el Magnànim, va mantenir discrepàncies
amb les corts de Catalunya i va residir una gran part del seu regnat
al regne de Nàpols, que havia conquerit.
Per què València adquirí l'hegemonia econòmica i cultural del la Corona d'Aragó?
El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia
Trastàmara en la Corona Catalanoaragonesa l’assoliment del període més
brillants de les lletres catalanes.
Quins territoris pertanyien a la Corona d'Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim?
El regne de el regne de napols y milá.
El segle XV es considera el Segle D’Or de la literatura catalana, per què?
La problemàtica que es consumà arran de la defunció del rei Martí I el 1410 (procés que es culminà el 1412 amb el polèmic Compromís de Casp), juntament amb la Guerra Civil que assolà dissortadament el Principar a mitjan del segle XV, propiciaren el trasllat del nucli intel•lectual de Catalunya a Valencia.
Figures del nivell de Jordi de Sant Jordi, Gilabert de Próixita, Jaume Roig o Joan Roís de Corella acrediten indubtablement la qualitat excepcional que la literatura elaborada a València durant el segle XV posseïa. L'apogeu de tal període s'assolí mercès l'obra lírica d'un dels poetes més magnificents de la literatura catalana: Ausiàs March; conjuntament amb la tasca (en àmbits narratius) de Joanot Martorell i la seva obra cabdal Tirant lo Blanch, considerada en gran mesura un preàmbul importantíssim de la novel•la europea moderna. Nogensmenys, cal al•legar a la qualitat de l'obra elaborada per autors anteriorment al•ludits; Joan Roís de Corella, per exemple, fou un humanista notable que confegí obres de caràcter religiós, profà i filosòfic, entre les quals hom anhelaria d'exalçar la rellevància de sa Tragèdia de Caldesa, breu descripció en prosa referent a un desengany amorós.
Va significar que en morir el rei Martí sense haver nomenat successor
duc de Calàbria. Els aragonesos van proposar el trastàmara Ferran
d'Antequera.
Aleshores va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou
compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó
(Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els
drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobirà.
En el moment de la votació, els representants dels catalans es van
mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, més vinculats
al comerç de la llana i a altres interessos econòmics castellans, van
optar per Ferran. Així doncs, el Compromís de Casp va portar a
l'elecció d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el
qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la
corona catalanoaragonesa.
El caràcter de monarquia pactada de la corona catalanoaragonesa va
obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la
Cort de Barcelona: la redacció en català dels Usatges, Constitucions i
Capítols de Cort de Catalunya o la conversió de la Diputació del
General en institució política.
El fill de Ferran, Alfons IV el Magnànim, va mantenir discrepàncies
amb les corts de Catalunya i va residir una gran part del seu regnat
al regne de Nàpols, que havia conquerit.
Per què València adquirí l'hegemonia econòmica i cultural del la Corona d'Aragó?
El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia
Trastàmara en la Corona Catalanoaragonesa l’assoliment del període més
brillants de les lletres catalanes.
Quins territoris pertanyien a la Corona d'Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim?
El regne de el regne de napols y milá.
El segle XV es considera el Segle D’Or de la literatura catalana, per què?
La problemàtica que es consumà arran de la defunció del rei Martí I el 1410 (procés que es culminà el 1412 amb el polèmic Compromís de Casp), juntament amb la Guerra Civil que assolà dissortadament el Principar a mitjan del segle XV, propiciaren el trasllat del nucli intel•lectual de Catalunya a Valencia.
Figures del nivell de Jordi de Sant Jordi, Gilabert de Próixita, Jaume Roig o Joan Roís de Corella acrediten indubtablement la qualitat excepcional que la literatura elaborada a València durant el segle XV posseïa. L'apogeu de tal període s'assolí mercès l'obra lírica d'un dels poetes més magnificents de la literatura catalana: Ausiàs March; conjuntament amb la tasca (en àmbits narratius) de Joanot Martorell i la seva obra cabdal Tirant lo Blanch, considerada en gran mesura un preàmbul importantíssim de la novel•la europea moderna. Nogensmenys, cal al•legar a la qualitat de l'obra elaborada per autors anteriorment al•ludits; Joan Roís de Corella, per exemple, fou un humanista notable que confegí obres de caràcter religiós, profà i filosòfic, entre les quals hom anhelaria d'exalçar la rellevància de sa Tragèdia de Caldesa, breu descripció en prosa referent a un desengany amorós.
dijous, 17 de novembre del 2011
Hopper
Estic mirant, i veig sols un cambrer servint-me copes de vi i una parella d’enamorats.
Que pobre y desgraciada ha sigut la meua vida! sols bec i estic tombat en els carrers i demanant diners. No vull tindre aquesta vida; vull començar de zero altra vegada; sols vull un poquet més de temps per poder organitzar-me.
A la meua vida, en un futur, tindre fills, tindre una família, però no se sap què passarà. Jo vull ser com aquella parella d'enamorats, però jo sóc aquell home que desgraciadament va vestit de negre. Crec que vaig per la quarta ocinquena copa, sols em queden 20€ en la cartera, he de demanar el compte. Però, havia quedat ací amb un home per si em podria contractar per a treballar com a cuiner, en el restaurant "la tòfona daurada". Un restaurant molt popular que quasi sempre està ple. Sembla que no passarà per açi. Altra vegada m’he quedat sense treball. El cambrer m’acaba de dir que tinc una telefonada. És ell. Em diu que no pot vindre, que té una reunió i que no termina fins el dimarts; que aleshores li ve bé quedar-hi. És una bona notícia, crec. Espere que em seleccionen. Hui pràcticament estic feliç.
dimarts, 15 de novembre del 2011
LLibre de lectura La mirada D'alzarg
Aquest llibre m'agradat molt us ho recomane:
ABANS DE LLEGIR EL LLIBRE:
1.EL PERSONATGE
1.1.Busca informació sobre la figura d'Al-Àzraq.
a. Qui era?
Fill del valí Hudhay1 as-Saghir i de mare cristiana, arribà a convertir-se en el senyor mudèjar més famós del segle XIII. Fou el cabdill de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne deValència i que el va posar en perill més d'un cop.
b. En quina època va viure?
Va viure a l'edat Mitjana al segle XIII.
c.Quines revoltes va dur a terme?
Va dur a terme tres revoltes, la primera revolta a l'any 1244 on Al-Àzraq va anar prenent els castells de Xàtiva, Dènia i Alacant; la segona revolta a l'any 1258 Jaume I rebutjà una treva oferida d'al-Azraq a través del rei Alfons X el Savi, i recuperà alguns castells.Als pocs dies al- Azraq es va rendir, lliurant totes les fortificacions; la tercera revolta a l'any 1276 Al-Àzraq va intentar conquistar Alcoi, però, aquest fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de Xàtiva, i derrotaren a mort a Al-Azraq en una maniobra de distracció. No obstant açò, una vegada que l'exèrcit mudèjar inicià la fugida, alguns cavallers de Xàtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a mà de rebels encapçalats pel fill d'Al-Àzraq els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoiquedà desprotegida així com Xàtiva.
2.EL CONTEXT
2.1.Quan de temps van romandre els musulmans a l'Estat Espanyo?
Van romandre als espanyol durant 750 anys.
2.2.Quan es va dur a terme l'expulsió?
L'expulsió va començar a l'any 722 i va acabar l'any 1492.
3.ELS CONCEPTES
3.1.Busca la definició de:
§ Morisc:Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la conquesta cristiana
§ Mudèjar:Musulmà que continuà vivint a la península Ibèrica durant la dominació cristiana.
§ Mossàrab:Persona que conservà la religió cristiana durant la dominació islàmica de la península Ibèrica.
§ Corona d'Aragó:Nom que rep la unió del Comtat de Barcelona i el Regne d'Aragó, englobant al conjunt d'hòmensi territoris que van estar sotmesos a la jurisdicció del rei d'Aragó. Més tard, per conquistes de nous territoris, esta corona va incloure al Regne de Mallorca, Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Còrsega, Regne de Sardenya, Regne de Nàpols, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopatria, Marquesat de Provença, Comtat de Rosellón, Comtat de Cerdanya i el Senyoriu de Montpeller.
§ Regne de València: és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes. Tras la conquista inicial va ser ampliat cap al sud de la línia Biar-Busot. Jaume I, veient que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa així com respectar les seues religions i constumbres, proclamant els Furs de València, a partir de la qual es crega amb entitat de regne i passant a formar paretde la Corona d'Aragó.
4.EL LLOC
4.1.L'acció es desenvolupa a Alcoi. A quina comarca pertany?
Pertany a la comarca de l'Alcoià
4.2.Quines localitats l'envolten?
L'envolten les localitats de Bañeres, Benifallim, Benilloba, Bocairente, Cocentaina, Ibi,Jijona, Onil, Penáguila y Torremanzanas.
4.3.Esmenta algunes de les serres, muntanyes del voltant.
La serra de Mariola, Castalla, Maigmó, Carrasqueta y les del Carrascal de Alcoy.
4.4.Quin riu és el que hi passa?
Serpis i Monnegre o riu Verd.
DURANT, DESPRÉS DE LA LETURA
5.L'ARGUMENT
5.1.Extrau l'argument de la novel·la.
En 1276 hagué una revolta per part d'Al-Àzraq a Alcoi, on aquest va morir per una fletxa i va ser soterrat amb una joia que portava al coll. A la actualitat dos estudiants universitaris faran investigació sobre aquella revolta. Els dos intentaran resoldre el misteri que porta amagat durant tant de tems, on esta soterrat Al-Àzraq.
Hastó els portarà a descobrir un important pergamí on esta escrit el lloc on el soterraren, no obstant hi ha un lladre de joies que els perseguira per troball la joia, una secta que vol que torne a la vida Al-Àzraq i altra secta per protegir que Al-Àzraq no torne a la vida.
6.EL TEMA
6.2. De quin tema tracta l'obra?
El descobriment per dos jovens de la tomba d'Al-Àzraq i la busqueda de fa anys de la tomba.
7.L'ESTRUCTURA
7.1.Com ha organitzat l'autor les diferents parts?
Primer ha explicat un poc l'historia d'Al-Àzraq a Alcoi i després ha començat amb l'historadels dos joves.
7.2.Segueix una estructura cronológica?
Si la segueix primer diu la historia d'Alcoi a 1276 i després segueix al present.
8. ESPAI I TEMPS
Es situa en l’actulitat. Primer en l’Edat mitjana despres en l’actualitat.
9.ELS PERSONATGES
9.1.Quins són els personatges principals?
Personatges principals Anna, Roger i Al-Àzraq.
9.2.Quins són els personatges antagonistes?
El cap dels bibliotecaris, el lladre de joies (Van Stum) i els seus ajudants, Albert Abad, l'amic de Roger, el comisari, l'obrer, el secretari, la veïna, la veïna de l'amic de Roger, labibliotecaria, mossén Torregrossa, Gonçal Gisbert.
9.3.De quina manera apareix la figura d'Al-Àzraq?
Apareix al primer capítol on l'autor ens conta la revolta a Alcoi al 1276.
10.LA LLENGUA
10.1.Per què penses que estan es les dues llengües a l'hora?
Perque la llengua estava passant per un canvi i es barrejaven les dues llengües.
10.2.Què saps de l'evolució de la nostra llengua?
La nostra llengua a passat per molt canvis degut a les diferent conquestes del nostre país: els romans, àrabs, ibers...
11.OPINIÓ PERSONAL
11.1.Fes un comentari, tot argumentant allò que dius:
La novel·la ma agradat molt ja que esta molt be explicada i detallada es nota quel'autor esta informat de aquest succés i el tema era molt interessant degut a eixos misteris.
dilluns, 13 de juny del 2011
Punts de vista:
Punt de vista 1(núvia):
Hui era un dia que no m’ho creia. Eixia de m’ha casa amb el meu nuvi, ens vam anar al cinema, estàvem veient una pel·lícula quan derrepent tenia que anar al bany. Vaig anar y a meitat del camí venia un guardià i em va dir que on anava jo supostament li vaig que anava al bany, en va anar a comissaria jo dient-li que no havia fet res, en van llevar tot el que portava aleshores no podia cridar al meu nuvi aleshores el guardià havia dit que perdo que s’havia confós. Mes tard vaig anar al cine altra vegada a buscar al meu nuvi, no em deixava passar doncs tenia que agafar altra entrada quan va arribar el meu nuvi s’havia anat i al dia següent el nuvi hem va deixar.
Punt de vista 2(nuvi):
He tingut un dia horrible, he quedat amb la meua núvia i hem anat al cinema, vam anar a veure una pel·lícula quan la meua núvia va anar al bany, vaig estar esperant un munto de temps quan va acabar la pel·lícula hem vaig anar, no m’ho creia la meua núvia hem va deixar plantat i com a mi no m’agraden aquestes temes la vaig deixar.
Punt de vista 3(guardià):
Hui he caigut molt baix, la meua companya Marisa hem va lliurar uns fulls de una missió que tenia que fer, tenia que cercar una lladrona que hi havia furtat un 1,000.000.000$. Però hui tenia que fer guardià en el cinema hem vaig trobar a la lladrona vaig agafar-la i en tot moment estava dient-me que no havia fet res més tard quan la vaig portar cap a comissaria hem vaig equivocar i vaig fer el ridícul hem vaig confondre i tots els meus companys s’en vam riure de mi.
dimecres, 1 de juny del 2011
Refranys de vent!
Refranys de vent:
Sol rogenc, vent de ponent.
La tramuntana tots els racons agrana.
Vent de llevant, pluja a l' instant.
Vent de ponent, sempre calent.
La tramuntana no és bona ni sana.
Migjorn aigua enjorn.
Xaloc i migjorn, la fi del món.
A l’estiu, tot el món viu.
A l’estiu tota cuca viu.
Cel a borreguets aigua a canterets.
Cel rogenc o pluja o vent.
dissabte, 12 de febrer del 2011
Crevillent
El primer dia:per la vesprada vamfer una activitat d'astronomia molt interesant.El monitor ens va fer una presentacio de power point sobre els planetes del Sistema Solar i ens va ensenyar com es l'Univers més enlla del Sistema Solar.
El segon dia: vam anar serra de Crevillent on ens van explicar les classes d' animals. A continuació vam fer al saló d' actes un joc amb el grup de 1r D i amb nosaltres sobre la fauna.
A mi m'aperugut molt divertit, m'hauria agradat estar un dia mes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)